Un dels nostres

Segueix la campanya més important orquestrada mai al món del futbol. L'objectiu és clar i evident: la degradació dels valors d'un club, la ridiculització de les seves gents, la desfiguració de la imatge internacional acumulada a base d'anys de triomfs i d'admiració.

Els protagonistes són més difusos: és una acció a gran escala, conjunta, ordenada, de fons.

La campanya internacional de premsa, televisió i ràdio està esborrant un passat gloriós posant-hi capes de present pestilent, de vanaglòria absurda i manipuladora. Està potenciant un enemic que era perillós i s'ha convertit en únic i inigualable

Les institucions nacionals i internacionals tanquen el cercle legal per fer la pressió més asfixiant. Es tanquen els canals de protesta, les lleis semblen atacar en una única direcció, per evitar qualsevol intent de ressorgiment del que un dia fou la primera i més gran potència.

L'enemic és fort i coordina tots els esforços. La diplomàcia actua ràpida per lligar totes les accions. El Barça no deixa res a l'atzar. Ha preparat el millor equip per assaltar els fonaments del futbol i convertir la història en un breu record. El segle XX s'ha de tancar al bagul dels records i llençar la clau al mar nostre, que banya la ciutat d'on surten els millors. El segle XXI només pot tenir una potència. Ha creat els lligams nacionals i internacionals que permetin el pas definitiu, que conjuguin els esforços que es fan aquí per derrotar les protestes d'allà.

El president boig va esbombar la notícia que el Barça aspirava al tron i va captar tots els adeptes a la causa. Va donar el timó al millor capità i va cedir el lloc al seu antic company de maquinacions. Aquest ha actuat de president covard, posant el club en una posició de domini a l'ombra.

Però calia jugar magistralment l'última carta. La carrera d'infiltració més brillant de la història. El món no havia conegut una estratègia tan recargolada, preparada i perpetrada amb aquesta subtilesa i precisió.

L'enemic a casa. El Barça ha creat un monstre. L'ha educat i preparat per ser una alternativa de poder. L'única. I el Reial Madrid ha mossegat l'ham. Ha jugat l'única carta que li valia. Ha jugat la carta que el Barça li havia apartat de la baralla. Ha triat el Jòker pensant que era un comodí que confería el poder absolut. S'ha trobat amb un bromista que juga amb el passat gloriós i amb la pròpia vanaglòria. Amb el present poderós que no excel·leix en res. Amb una paranòia que en uns mesos ja s'ha instal·lat a la ment de tots els blancs. Mourinho ha activat el Matrix des de dins i ha deixat el Reial Madrid vivint un somni de grandesa i de paranòia colosal i col·lectiva. Els més ferotges madridistes han buscat a Matrix les respostes a la incomprensió.

Mourinho és la pedra de toc d'un projecte global. Tots els esforços haurien estat en va sense la punxada final. El Barça es farà amb el tron mundial del futbol i calia fer caure un club grandiós. Algú havia d'esbombar-ne els fonaments i el més probable era que no se'n sortís viu. Mourinho es va oferir a dur a terme una missió suïcida. Mourinho ha donat la seva imatge pública perquè el Barça s'alcés al punt més alt de la història del futbol. I un dia li reconeixerem el sacrifici.

Mourinho és un dels nostres. Potser el més important.