Es preveu que el judici de l'assassí noruec, terrorista de fe cristiana i cor conservador de la cultura europea, finalitzi com una tarda amb la dona a Don Piso. La meva proposta és la següent:
- Amb la venia, voldria fer un últim al·legat, senyoria.
- Endavant.
- El meu client (al qual vaig considerar un boig pertorbat, contra tota lògica humana i dins de tota lògica del dret, i en favor de la llibertat d'éssers humans abjectes) accepta la decisió del jurat i gaudi... exculparà les seves penes a la presó que li sigui assignada. Però voldria fer unes consideracions a la seva senyoria: en vistes a la pena tan severa, li sembla que la presó de màxima seguretat de Halden, per la naturalesa més esportista d'ell, és poc càstig, ja que, per les seves característiques, molt més d'interior, es veurà privat de ser conscient de tot allò meravellós que s'està perdent durant el seu temps de reclusió -l'advocat s'atura un moment i mira la taula, tapant-se la boca, intentant aturar aquell somriure que li tiva els llavis-. Perdó -inspira i alça la vista cap al jutge-. Així, sol·licita que li sigui assignada la presó, per exemple, de Bastøy, on podrà ser conscient de la vida meravellosa que l'espera... -es tapa la boca i reprimeix una riallada que s'escapa entre els llavis i deixa anar un gemec oprimit- quan... perdó... quan hagi redimit la seva pena i s'hagi convertit en un... -inspira fort i, ja sense més remei, mira a terra per acabar-: ciutadà com cal. -un fil de veu deixa sentir-: Moltes gràcies, senyoria. -Encara el puny tancat cap a Breivik i xoquen els artells.
- Ets un crack -xiuxiueja el seu client.
- Bé, senyoria, si és tan amable d'apropar-se a la tribuna, podem veure quina seria la millor manera. -Geir Lippstad s'aixeca i camina solemnement cap al jutge. Aquest li indica, amb el dit índex que s'acosti més i li parla a cau d'orella, tot indicant el catàleg plastificat a sobre la taula amb un cop de cap-. A la presó de Halden hi ha tot un circuit de jogging exterior. Grans extensions a l'aire lliure. Fins i tot una caseta on podria passar caps de setmana romàntics, ja m'entén.
- La veritat, si em permet, és que ell prefereix veure com es perd tot allò de la platja, els caballs i l'esquí. Viure-ho de primera mà... crec... que...
Bé, us feu la idea de com són els judicis allà, no? Tot de molt bon rotllo... En fi, així com són ells: primer són les persones; creuen en els éssers humans i en les seves possibilitats. Angelets.
28 de juliol del 2011
27 de juliol del 2011
Un dia de fúria i pau
Mentre preparava la segona ratlla del dia al mirallet sentia, a la ràdio del cotxe, com comentaven l'explosió al centre de la ciutat. De la mateixa manera freda com havia aparcat el cotxe a Grubbegata, davant dels despatxos ministerials, i havia caminat cap a l'altre cotxe, va mirar la droga preparada. Va ficar-se el tubet metàl·lic al nas i va inspirar fort, tapant-se l'altre orifici. De seguida va sentir com li tornava l'energia, la decisió, l'empenta definitiva. Va obrir la porta del cotxe i va enfilar cap al ferry.
"Avui comença una revolució. La comences tu!", es repetia mirant fixament l'illa. Es va adonar que aquella dona el mirava amb la sospita als ulls. No hi va fer més cas.
En arribar a l'illa va aturar-se un moment. Va veure la dona caminar cap a la caseta del vigilant i la va seguir. La dona va dir alguna cosa al vigilant que ja s'aixecava quan ell va prémer el gallet dos cops. "He començat la revolució", es va dir mentre sentia la ràdio de la caseta. Pensar que ell anava drogat com deien que la noia de la ràdio anava sempre, el va fer somriure.
"Nois joves! Nois i noies joves amb tota una vida per davant! Quina notícia tan trista!". S'ho havia repetit tota la nit. "No entenc aquesta violència -plorava-, no entenc perquè han de matar gent aquests terroristes. Si no els agrada tot plegat que es matin ells!". Va abocar totes les pastilles del pot. "O que s'organitzin i construeixin el futur com aquells joves que va matar!". Va tirar el pot de les pastilles al jardí del costat i va veure com picava a terra i s'aturava darrere una caixa de cartró. Per un moment va pensar que ella era, fins i tot, més bona que aquell sonat. Va prendre unes quantes pastilles amb la ma i se les va posar totes a la boca. Va fer un glop d'aigua per fer-les baixar i, per un moment, es va sentir feliç perquè ella era més bona que el fill de puta aquell. Prou concerts beguda, prou xiulades. Prou fans enfurismats. Ella deixava el món en pau. Mentre recostava el cap enrere, va somriure, satisfeta.
"Avui comença una revolució. La comences tu!", es repetia mirant fixament l'illa. Es va adonar que aquella dona el mirava amb la sospita als ulls. No hi va fer més cas.
En arribar a l'illa va aturar-se un moment. Va veure la dona caminar cap a la caseta del vigilant i la va seguir. La dona va dir alguna cosa al vigilant que ja s'aixecava quan ell va prémer el gallet dos cops. "He començat la revolució", es va dir mentre sentia la ràdio de la caseta. Pensar que ell anava drogat com deien que la noia de la ràdio anava sempre, el va fer somriure.
"Nois joves! Nois i noies joves amb tota una vida per davant! Quina notícia tan trista!". S'ho havia repetit tota la nit. "No entenc aquesta violència -plorava-, no entenc perquè han de matar gent aquests terroristes. Si no els agrada tot plegat que es matin ells!". Va abocar totes les pastilles del pot. "O que s'organitzin i construeixin el futur com aquells joves que va matar!". Va tirar el pot de les pastilles al jardí del costat i va veure com picava a terra i s'aturava darrere una caixa de cartró. Per un moment va pensar que ella era, fins i tot, més bona que aquell sonat. Va prendre unes quantes pastilles amb la ma i se les va posar totes a la boca. Va fer un glop d'aigua per fer-les baixar i, per un moment, es va sentir feliç perquè ella era més bona que el fill de puta aquell. Prou concerts beguda, prou xiulades. Prou fans enfurismats. Ella deixava el món en pau. Mentre recostava el cap enrere, va somriure, satisfeta.
6 de juliol del 2011
King of the Bongo
El Rei del mambo Rei de França President de la República Francesa ha decidit treure a passejar aquests dies a l'ex-esquerranosa, ex-cantautora d'èxit i avui Primera Dama del país veí. Ara sí, després d'un temps de "Què? què? Sí o no?", han decidit esbombar la notícia a "bombo i platillu" i passejar el bombo d'ella pels paisatges de "Le fort de Brégançon", un bonic illot que (avui he sabut que) és residència oficial d'estiu dels presidents des de 1968, que va decidir-se per aquest paratge després d'una primavera força moguda.
Els perspicaços lectors us haureu adonat que a aquest lloc no hi podem anar nosaltres. Només hi pot accedir el President, la seva senyora i família, els treballadors que mantenen les pedres lluents pels passejos i algun que altre periodista o fotògraf que ens els ensenyi.
Però no heu de patir! Ja han aparegut els primers dibuixos del projecte Camí Comtal, que ha de tapar les obres de l'AVE entre les estacions de la Sagrera i Sant Andreu. "Con este lema, el proyecto plantea un corredor verde con arboledas, fuentes, ágoras y caminos, que englobará las estaciones de La Sagrera y Sant Andreu Comtal, además de equipamientos, pistas deportivas y un carril bici" ens anunciava La Vanguardia fa uns dies. I, certament, les imatges que acompanyen aquesta descripció són d'allò més bucòlic, d'allò més noucentista. Un bonic lloc de trobada on totes i tots podrem passejar amb paraigues i faldilles amb mirinyac, amb esmòquings i corbates de llacet, sense res a envejar als inquilins de l'Elisi.
La imatge ens remonta a les batalletes dels avis, al "tot això que veus, abans eren camps". Doncs bé, ara ho tornaran a ser. Esperem que també arrasin amb La Maquinista, les Xonis i els Yonas. Fins i tot podria tornar la caça a cavall...
Fins i tot podria tornar la monarquia absoluta. Potser llavors el President de la República podria tornar a ser el Rei del Mambo i passejar la dona per allà on li plagués, i no haver-se d'amagar a un illot, que no fa per un rei. Ni de França ni d'enlloc.
 |
| Bruni (+1) i el Presi |
Però no heu de patir! Ja han aparegut els primers dibuixos del projecte Camí Comtal, que ha de tapar les obres de l'AVE entre les estacions de la Sagrera i Sant Andreu. "Con este lema, el proyecto plantea un corredor verde con arboledas, fuentes, ágoras y caminos, que englobará las estaciones de La Sagrera y Sant Andreu Comtal, además de equipamientos, pistas deportivas y un carril bici" ens anunciava La Vanguardia fa uns dies. I, certament, les imatges que acompanyen aquesta descripció són d'allò més bucòlic, d'allò més noucentista. Un bonic lloc de trobada on totes i tots podrem passejar amb paraigues i faldilles amb mirinyac, amb esmòquings i corbates de llacet, sense res a envejar als inquilins de l'Elisi.
 |
| Un passeig pel camp |
Fins i tot podria tornar la monarquia absoluta. Potser llavors el President de la República podria tornar a ser el Rei del Mambo i passejar la dona per allà on li plagués, i no haver-se d'amagar a un illot, que no fa per un rei. Ni de França ni d'enlloc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)