Agafats pels pebrots

Pareu màquines! Ara sí: ens tenen agafats pels pebrots!

Coneguda la sentència que dicta que un home haurà de compensar amb 10.000 € la seva exdona, amb la qual va incomplir els seus deures com a marit durant anys, és a dir, no mantenint-hi relacions sexuals, queda clar, per aquells que encara es pensaven que decidien quan hi havia sexe a la parella, que no, que definitivament són elles. I si no ho són, ja s'ho cobraran més tard!

Així, doncs, em rendeixo, i us recomano que ho feu també, homes del món. Si tenen mal de cap, deixeu-ho estar. Si estan xof, no insistiu. Si, per contra, estan ardents, lliureu-vos al seu desig. Qualsevol cosa que feu -o que no feu- pot ser utilitzada en la vostra contra. Hi ha un precedent judicial.

A falta de saber-ne més detalls: esteu avisats.

M&S: Decisions de parella

- M: S, hem de fer alguna cosa al respecte d'aquesta situació. Només tu i jo podem salvar Europa. Et proposo que m'ajudis a construir un nou concepte d'Europa: El Sacre Imperi Democràtic d'Europa, el SIDE. Serà tot molt democràtic, ja decidirem com els ho fem empassar als ciutadans. Però cristià, és clar, no podem deixar perdre les arrels del Vell Continent. Pensava que en podriem dir un nom que soni com en anglès, perquè els americans i els anglesos no s'emprenyin: la meva idea seriauna cosa així: el European Imperium, Democratic and Sacred, o EIDS.
- S: No ho sé, em sona a malaltís, com si hagués d'acabar aviat i per qualsevol tonteria sobrevinguda, qualsevol agent que s'introduís a l'interior del cos europeu.
- M: Avui en dia, al món occidental, podem superar qualsevol problema amb els nostres coneixements tècnics i científics: posarem molta cura a la prevenció.
- S: No ho veig clar...
- M: L'altra proposta (que agrada més al meu país) és dir-ne IV Reich, però no m'acaba d'agradar... Cada vegada que en parlem sona Wagner al meu cap. Em posa nerviosa, aquell home. I m'agafen unes rampes al braç!
- S: Reich, eh? Doooncs... No ho sé. La idea no em desagrada del tot, però no sé si ajuntar-m'hi del tot o només col·laborar des de fora. Què en diuen els altres?
- M: Bé, Holanda i Bèlgica deixa-me'ls a mi, els convenceré en un tres i no res. Cap a l'est crec que costarà una mica més de convèncer, però m'hi poso de seguida... A Àustria estan entusiasmats!
- S: Bé, doncs posa-hi mans a l'obra!
- M: Espera, espera. Això ho hem de fer bé: democràticament. No ho podem decidir tu i jo sols. Truca els directors dels teus bancs i jo truco la resta...
- S: I a la gent què els diem?
- M: Que seguim treballant perquè el sistema no se'n vagi en orris i els arrossegui a tots amb ells. S'han de fer sacrificis! Bé, com sempre... que aquí estem treballant molt dur i que ells no poden ser menys.
- c: Ja s'han decidit?
- M: Sí: per mi les torradetes de caviar i, després...

Una escena de carrer

Capficat com anava, no va veure sortir, de rere l'arbre de la rambla, una senyoreta ben empolainada i li va anar de poc que no hi xoca. Fent un saltironet amb les puntes dels peus, el cul enrere i el cap cot, aixecant-se el bombí amb una mà mentre l'altra mostrava el respecte amb el dors cobrint les lumbars, la va saludar.

- Ui! Perdó. Bon dia -ho digué com una sola paraula, a corre-cuita.

La noia va fer una rialleta tapant-se la boca amb la mà enguantada i se'n va allunyar movent sensualment les caderes, agafant-se del braç de la seva jove acompanyant, que es girà i fità aquell home que es posava vermell observant els moviments amb dedicatòria. El barret reposava sobre la mà oberta a l'alçada de la cintura i la boca encara no havia aconseguit tancar-se i restava mig oberta, badoca. Tenia l'aire d'haver caigut totalment a la trampa. Només faltava tornar a repetir l'operació en un parell d'ocasions i el premi seria per ella. Així mateix li xiuxiuejà a la seva amiga, descrivint l'escena i el resultat del seu pla, tot mirant-se aquell individu que anava recomponent la compustura, mirant a costat i costat, comprovant que ningú s'havia adonat de la penosa escena.

Resultats de l'enquesta

Després de la desoladora enquesta, toca llegir els tristos resultats.

En una votació que porta la marca del moviment del 15-M i la renúncia a les opcions preestablertes, només dos valents s'han aventurat a donar la seva opinió al respecte del repte que plantejava VARIATS a l'últim post. Donada l'estupidesa de la consulta i dels seus possibles resultats, l'ànim de participació no havia d'ésser un altre, i per això VARIATS entén els resultats com una pura celebració de la individualitat col·lectiva: per què votar una estupidesa així, en un lloc com aquest?

Així, doncs, els resultats són els esperats. El 50% dels vots (1) ha anat dirigit a la candidatura oficial internacional. La Danica May era la nena escollida per les Nacions Unides i, per tant, la persona que rebrà els beneficis més grans del nomenament, això és: la beca que es comentava al post per estudis per tota la vida i l'ajut econòmic als pares, autèntics artífecs de tal heroïcitat.

Com també era de preveure, el 50% dels vots (1) ha anat a parar a l'alternativa humanitària, Nargis, la nena escollida per l'ONG britànica Pla Internacional per fer visible la pobresa als racons més amagats del planeta blau. Així, doncs, els vot de càstig a les institucions internacionals ha volgut mostrar el suport a les causes perdudes, tan present a occident com la indiscutible autoritat dels organismes pactats per la llei internacional.

Les floritures han quedat al marge de la votació. La desviació d'un organisme depenent de les Nacions Unides, el Fons de Nacions Unides per la Població, o UNFPA, era, només, un joc d'interessos. La candidatura sense nom de Kamchatka, fruït de la passió pel "jo més", articulada per un governador de províncies, tampoc ha merescut més atenció que la que buscava: unes línies al diari i a posts remarcadament familiars-amistosos.

Per la resta, VARIATS es congratula de mostrar que la societat catalana està dividida entre oficialistes i alternatius oficials en una ràtio d'1 a 1, donant fe, així, que la mostra de lectors és prou àmplia per donar resultats fidels a la realitat. Així mateix, també es vol fer ressò de la indignació o el rebuig a les respostes tancades, si bé es troba a faltar el vot de reclam ("Altres...") a una llibertat més real, a les alternatives individuals.

Per bé que no del tot satisfet, VARIATS es mostra esperançat de cara properes convocatòries d'opinió i desitja traslladar els agraïments a la participació, tant com llançar un crit a fer-la més àmplia en el futur.

Sense més conclusions ni missatge,
Fins al proper post,