Un creuer va embarrancar, la nit passada, a la costa toscana perquè el capità, el veterà de 52 anys, Francesco Schettino, va voler fer una reverència (apropar-se a un lloc per homenatjar, fer un regal, a un membre de la tripulació) al seu cap de cambrers, Antonello Tievoli. "Vine a veure-ho, Antonello, som a sobre el teu Giglio", va dir-li just abans de sentir com le roca s'enfonsava al casc de la nau i hi feia un forat de 70 metres de llarg.
Ràpid com un llamp, el capità es va posar en acció, i quan encara quedava una bona part del passatge a bord, ell ja era a terra ferma i intentant enganyar, per ràdio, a l'autoritat portuària, dient que encara es trobava al vaixell posant ordre al pànic que s'hi vivia. La Capitania del port va haver d'ordenar al capità que tornés al vaixell a ocupar-se de la situació, però Schettino va haver d'admetre que no hi era. També va dir que no podia tornar al vaixell perquè s'havia espatllat el motor de la llanxa.
Aquest matí ha comparegut davant el jutge "bé físicament" i "serè" i el seu advocat ha declarat que Schettino sembla tranquil perquè "està convençut que va fer tot el possible".
Mentre ell està "bé físicament" i "serè", Antonello Tievoli es troba a casa seva i no pot sortir-ne per la sensació de culpa que el rosega per dins. Una trentena de cossos no poden sortir del vaixell, probablement perquè han perdut la vida. Uns altres ja han estat recuperats, també sense vida, de l'interior del vaixell o de les fredes aigües del mar Tirrè.
Jaime Rodrigo, president de dret marítim del Col·legi d'Advocats de Barcelona, creu que "li poden caure entre 15 i 20 anys de presó", de la qual cosa el capità, segons el senador Mark Filipo, que l'ha visitat aquest matí a la presó, "no és plenament conscient".
Doncs bé, des d'aquí volem afegir que, posats a caure-li, també li podria caure la cara de vergonya. Però sembla ser que només serà la condemna. Així que també desitgem fer una reverència, un homenatge, al Francesco, tot convidant-lo a baixar-hi ell, a buscar la gent que falta. I sense bombones d'oxígen. Veurem si hi pot trobar algun dels desapareguts per mirar-lo als ulls i no trobar-hi ànima. O, ni que sigui, una mica de la vergonya i la humanitat, que li devien caure mentre saltava a la llanxa salvavides, deixant endarrere el vaixell i els milers de vides que tenia al seu càrrec.
Esperem que tingui uns quants anys d'aïllament per pensar-hi, si més no.
Ràpid com un llamp, el capità es va posar en acció, i quan encara quedava una bona part del passatge a bord, ell ja era a terra ferma i intentant enganyar, per ràdio, a l'autoritat portuària, dient que encara es trobava al vaixell posant ordre al pànic que s'hi vivia. La Capitania del port va haver d'ordenar al capità que tornés al vaixell a ocupar-se de la situació, però Schettino va haver d'admetre que no hi era. També va dir que no podia tornar al vaixell perquè s'havia espatllat el motor de la llanxa.
 |
| Vada a bordo, cazzo! |
Aquest matí ha comparegut davant el jutge "bé físicament" i "serè" i el seu advocat ha declarat que Schettino sembla tranquil perquè "està convençut que va fer tot el possible".
Mentre ell està "bé físicament" i "serè", Antonello Tievoli es troba a casa seva i no pot sortir-ne per la sensació de culpa que el rosega per dins. Una trentena de cossos no poden sortir del vaixell, probablement perquè han perdut la vida. Uns altres ja han estat recuperats, també sense vida, de l'interior del vaixell o de les fredes aigües del mar Tirrè.
Jaime Rodrigo, president de dret marítim del Col·legi d'Advocats de Barcelona, creu que "li poden caure entre 15 i 20 anys de presó", de la qual cosa el capità, segons el senador Mark Filipo, que l'ha visitat aquest matí a la presó, "no és plenament conscient".
Doncs bé, des d'aquí volem afegir que, posats a caure-li, també li podria caure la cara de vergonya. Però sembla ser que només serà la condemna. Així que també desitgem fer una reverència, un homenatge, al Francesco, tot convidant-lo a baixar-hi ell, a buscar la gent que falta. I sense bombones d'oxígen. Veurem si hi pot trobar algun dels desapareguts per mirar-lo als ulls i no trobar-hi ànima. O, ni que sigui, una mica de la vergonya i la humanitat, que li devien caure mentre saltava a la llanxa salvavides, deixant endarrere el vaixell i els milers de vides que tenia al seu càrrec.
Esperem que tingui uns quants anys d'aïllament per pensar-hi, si més no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada