Capficat com anava, no va veure sortir, de rere l'arbre de la rambla, una senyoreta ben empolainada i li va anar de poc que no hi xoca. Fent un saltironet amb les puntes dels peus, el cul enrere i el cap cot, aixecant-se el bombí amb una mà mentre l'altra mostrava el respecte amb el dors cobrint les lumbars, la va saludar.
- Ui! Perdó. Bon dia -ho digué com una sola paraula, a corre-cuita.
La noia va fer una rialleta tapant-se la boca amb la mà enguantada i se'n va allunyar movent sensualment les caderes, agafant-se del braç de la seva jove acompanyant, que es girà i fità aquell home que es posava vermell observant els moviments amb dedicatòria. El barret reposava sobre la mà oberta a l'alçada de la cintura i la boca encara no havia aconseguit tancar-se i restava mig oberta, badoca. Tenia l'aire d'haver caigut totalment a la trampa. Només faltava tornar a repetir l'operació en un parell d'ocasions i el premi seria per ella. Així mateix li xiuxiuejà a la seva amiga, descrivint l'escena i el resultat del seu pla, tot mirant-se aquell individu que anava recomponent la compustura, mirant a costat i costat, comprovant que ningú s'havia adonat de la penosa escena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada