Visionaris

Fa uns dies, el blog amic Fight Club publicava un post on retia homenatge al creador dels Doritos, aquells nachos aptes per la joventut de la societat de consum. A l'escrit deplorava l'oblit en què cauen molts visionaris, que deixen el llegat de les seves visions a tota la humanitat i, en contrapartida, aquesta els guarda un racó ple de pols de quatre línies a les notes de premsa. Per contra, n'hi ha d'altres que ocupen les portades. El greuge comparatiu el molestava. Steve Jobs ha recollit el guà de la provocació i ha estat el següent visionari a deixar el nostre món, figurant a les portades de tot el món.

Visionari comença a ser Fight Club, que al dia següent, i en vigília del nomenament del Premi Nobel de Literatura, feia un encès post contra el que figurava el primer a la llista de favorits pel guardó, Haruki Murakami. No era ben bé contra ell, sinó contra els autors mediàtics. Contra la cultura de masses. Feia un crit per retornar a la tradició del guardó de premiar autors menors, no en quant a la seva literatura, però sí en dimensió mediàtica. El jurat del premi, en un efecte similar al de Jobs, concedia el Premi Nobel de Literatura de 2011 a Tomas Tranströmer, poeta suec de poc predicament fora dels cercles literaris.

Així, el bloc amic es postula com a gran nou visionari, seguint la línia de Nostradamus, els maies i el seu calendari i alguns científics, que ja s'afanyen a predir totes les desgràcies per al nostre planeta per a l'any 2012. A la llista hi comptem supervolcans, un planeta gegantí que s'acosta a velocitat endimoniada, gir dels pols magnètics de la terra, les més grans tempestes solars que ha conegut l'home i que deixaran la terra sense tots els aparells electrònics, els mars arrassant illes i continents, i un llarg etcètera de desgràcies que hem de viure ben aviat.

Steve Jobs no només recollia el guà llençat per Fight Club, sinó que ens ha mostrat el camí, com ha fet els darrers 30 anys. Jobs ens ha anunciat que això s'acaba. Que gràcies a ell hem viscut feliçment els últims dies de la humanitat. Ens ha donat una poma com a últim àpat, però això s'acaba. Amb la panxa plena, preparem-nos pel final dels temps. El dia del Judici Final ha arribat. Els pecats van començar amb la poma, i amb Apple han acabat.

El més gran visionari.