Somni d'un matí d'estiu

Bufa una fina brisa i llueix el sol. Sona un riure amb l'eco dels somnis i s'apareix el rostre, els cabells d'or que escampen el brillant dia i dissimulen els colors. Mil verds de fulles d'abres, gespa, arbustos i uns turons, tots es tornen etèris i vestits de lluentons. El nas pigat s'arrufa per donar pas a un somriure celestial. Els ulls clars travessen l'ànima i ella aprofita per clava-hi un petó. Així es desfà i, amb un formigueix que nota a l'estómac, tal com baixa, i segueix cap a totes les articulacions, l'inunda de felicitat infinita per tot el cos. El cos cau, sense esma, sobre l'herba humida i mira al cel blau, cap on s'enfila l'ànima viatjant a l'eternitat dels homes feliços.