L'últim alè

Deixa caure el cos contra la pedra dura. Exhaust, els ulls ja no enfoquen enmig de la boira que ho envolta tot, que to ho cega. La pedra és invisible malgrat que la nota, freda i humida, i és l'únic punt que l'uneix al món. Un fil d'aire gèlid li forada el clatell, però no té forces per aixecar el cap, que descansa sobre els genolls i s'amaga entre els braços. La respiració és lenta i profunda. Els músculs agonitzen. El cap vola entre la boira, en un món blanc i etèri. Perd el nord. I el sud. I el dalt i el baix. Cau de costat i el cap rep, indiferent, la pedra freda. La punxada forada el buit i el món es torna vermell i espès. I l'últim alè de vida llisca per la pedra per morir a l'aigua.