Judicis a Tecnocasa

Es preveu que el judici de l'assassí noruec, terrorista de fe cristiana i cor conservador de la cultura europea, finalitzi com una tarda amb la dona a Don Piso. La meva proposta és la següent:

- Amb la venia, voldria fer un últim al·legat, senyoria.
- Endavant.
- El meu client (al qual vaig considerar un boig pertorbat, contra tota lògica humana i dins de tota lògica del dret, i en favor de la llibertat d'éssers humans abjectes) accepta la decisió del jurat i gaudi... exculparà les seves penes a la presó que li sigui assignada. Però voldria fer unes consideracions a la seva senyoria: en vistes a la pena tan severa, li sembla que la presó de màxima seguretat de Halden, per la naturalesa més esportista d'ell, és poc càstig, ja que, per les seves característiques, molt més d'interior, es veurà privat de ser conscient de tot allò meravellós que s'està perdent durant el seu temps de reclusió -l'advocat s'atura un moment i mira la taula, tapant-se la boca, intentant aturar aquell somriure que li tiva els llavis-. Perdó -inspira i alça la vista cap al jutge-. Així, sol·licita que li sigui assignada la presó, per exemple, de Bastøy, on podrà ser conscient de la vida meravellosa que l'espera... -es tapa la boca i reprimeix una riallada que s'escapa entre els llavis i deixa anar un gemec oprimit- quan... perdó... quan hagi redimit la seva pena i s'hagi convertit en un... -inspira fort i, ja sense més remei, mira a terra per acabar-: ciutadà com cal. -un fil de veu deixa sentir-: Moltes gràcies, senyoria. -Encara el puny tancat cap a Breivik i xoquen els artells.
- Ets un crack -xiuxiueja el seu client.
- Bé, senyoria, si és tan amable d'apropar-se a la tribuna, podem veure quina seria la millor manera. -Geir Lippstad s'aixeca i camina solemnement cap al jutge. Aquest li indica, amb el dit índex que s'acosti més i li parla a cau d'orella, tot indicant el catàleg plastificat a sobre la taula amb un cop de cap-. A la presó de Halden hi ha tot un circuit de jogging exterior. Grans extensions a l'aire lliure. Fins i tot una caseta on podria passar caps de setmana romàntics, ja m'entén.
- La veritat, si em permet, és que ell prefereix veure com es perd tot allò de la platja, els caballs i l'esquí. Viure-ho de primera mà... crec... que...


Bé, us feu la idea de com són els judicis allà, no? Tot de molt bon rotllo... En fi, així com són ells: primer són les persones; creuen en els éssers humans i en les seves possibilitats. Angelets.