Torno a ser per aquí

Tenia ganes d'escriure. Es va centrar el missatge que volia donar. Va començar a donar-li voltes mentre l'ordinador es posava en marxa. Es prenia el seu temps, la màquina, ja vella i acalorada pels primers dies d'estiu. Va aixecar-se per agafar una cervesa que feia mesos que cultivava amistats entre hortalisses i iogurts al fons de la nevera.

El missatge no acabava de prendre cap forma definitiva (cap que el convencés) dins el seu cap mentre l'ordinador li demanava la contrassenya. Parlar de futbol, la seva gran passió? Parlar de la situació política internacional? Fer crítica cinematogràfica, ell que, realment, no en tenia gaire idea? Fer crítica literària, ell, que allargava les lectures com els nens els deures d'estiu a la casa amb piscina dels tiets? Què en devia saber, ell, de res en particular? Què li importaria al món, la seva idea sobre les coses? Aquests pensaments es reproduïen de manera cíclica mentre s'equivocava a l'hora de posar la contrassenya del correu electrònic. Les majúscules estaven actives.

Decidit a tornar a reviure allò que, uns deu o dotze posts abans, uns cinc anys enrere, li havia fet tanta gràcia de començar, va haver de buscar i rebuscar per entendre com anava. Tot molt més fàcil, evidentment. Tot molt més a l'abast, amb explicacions, més colors, més opcions, més dinàmic, més façanes. Tria i remena, refés, retroba tot allò que temps enrere vas abocar a la xarxa. Rellegeix. Això ho esborro. Això també. Tot fora.

Començar de zero.

Va pensar en com la vida s'encén i s'apaga al llarg dels anys. Floreix, es marceix, es podreix. Per tornar a reviure. El cicle de la vida. Les decisions es prenen una mica perquè sí, una mica perquè toca, una mica perquè no es digui que no has dit res. Una mica, també, perquè es creu en coses o, simplement, perquè la vida et posa en precipicis sense fons, en núvols de colors, al bell  mig de les tenebres o, suposo que a algú, a piscines a la vora de penyassegats per veure el mar fins a l'horitzó amb algú que li serveix begudes. Però sempre, en algun moment, la vida et fa començar de zero. O gairebé.

Per fi el va trobar i va obrir l'editor de text: Torno a ser per aquí. Tenia ganes d'escriure.